COMPOSICIÓ DETALLADA - Equaid Research

COMPOSICIÓ DETALLADA

GREIXOS I LACTOSA

Els greixos o lípids representen la major font d’energia de l’organisme. A més a més, fan un paper important a l’hora d’emmagatzemar aigua per quan el nostre cos la requereix. Hi ha un bon nombre d’aliments que contenen lípids, per tant no és difícil adquirir els nivells mínims diaris d’aquests, si no el contrari, és més fàcil sobrepassar-los.

La llet d’euga, com podem veure a la taula, no té un valor excessivament gran de greixos i això és favorable per tal de mantenir una dieta amb un valor de lípids suficient. Les quantitats teòriques es mostren a continuació:

Cal ressaltar que la llet d’euga consta de pocs greixos i part d’aquests són poliinsaturats del tipus Omega-3 i Omega-6.

La lactosa és el sucre present a la llet en major percentatge. Com es pot apreciar, els valors de lactosa de la llet d’euga respecte la llet humana són bastant pròxims. La lactosa esta composta per glucosa i galactosa, i en alguns casos aquesta pot presentar problemes d’intolerància. Això és degut a una carència o insuficiència de lactasa a l’intestí prim i per aquest motiu hi pot haver dificultats a l’hora de digerir la llet.

La llet d’euga crua conté bacteris productors de l’enzim lactasa. La lactasa trencarà la cadena de lactosa assimilada amb la llet i d’aquesta manera s’assimilaran els sucres resultants per convertir-los en energia.

AMINOÀCIDS LLIURES

En la llet d’euga, a part dels aminoàcids que composen les proteïnes, n’hi ha de forma lliure. A continuació s'en mostren les quantitats teòriques.

ÀCID ASPÀRTIC

L’àcid aspàrtic no és un aminoàcid essencial, és a dir, el nostre organisme és capaç de sintetitzar-lo. És molt utilitzat per casos de fatiga i/o depressió. Ajuda al sistema immunitari ja que provoca una producció més elevada d’immunoglobulines i anticossos. Proporciona una protecció al fetge ajudant a l’expulsió de l’amoníac i també facilita un bon manteniment del sistema cardiovascular i el sistema nerviós. És útil també en agilitzar l’absorció del calci, magnesi, zinc i potassi.

TREONINA

La treonina és un aminoàcid essencial, és necessari que el fem arribar al nostre cos a partir de la dieta. A part de ser important per tal de sintetitzar altres aminoàcids, és molt important per aconseguir un bon creixement ajudant a mantenir els nivells adequats de proteïnes al nostre cos. A més, ajuda en varies funcions dels del sistema cardiovascular, el fetge, el sistema central nerviós i el sistema immunitari. Com s’ha esmenat, és important per proporcionar una ajuda en les funcions realitzades al fetge, per exemple, ajuda a desintoxicar-lo. També contribueix en la prevenció de la insuficiència hepàtica i l’acumulació de grasses. Com altres aminoàcids, facilita l’absorció d’altres nutrients, però a més afavoreix la digestió i prevé problemes digestius.

SERINA

La serina no és un aminoàcid essencial. Té un paper important en la funció catalítica de varis enzims, per exemple pot activar o desactivar-ne. Forma part de la mielina protectora que cobreix les fibres nervioses. A més, és essencial pel correcte manteniment d’un sistema immunològic saludable i ajuda en la producció d’immunoglobulines i anticossos. És un hidratant per la pell i necessari pel creixement del múscul.

ÀCID GLUTÀMIC

No és essencial, el podem sintetitzar a partir d’altres components. Això, però, no vol dir que no tingui una gran importància. Pot actuar de neurotransmissor estimulant i és freqüentment utilitzat per tractar trastorns de personalitat.

PROLINA

La prolina tampoc forma part del grup d’aminoàcids essencials. Pot ser d’ajuda en el tractament de malalties articulars. És imprescindible en la producció de col•lagen i cartílags. És molt important en el desenvolupament i manteniment de la salut de la pell i dels teixits connectius, especialment en cassos de danys als teixits. Juntament amb la lisina i la vitamina C, pot ajudar a impedir o millorar la metàstasi cancerosa.

GLICINA

No és un aminoàcid essencial. Pot actuar de neurotransmissor tranquil•litzant inhibidor al sistema nerviós central. Ajuda a controlar les funcions motores de l’organisme i a augmentar l’alliberament de la hormona del creixement. Col•labora en aconseguir una correcte activitat del sistema immunològic i és útil per reparar teixits danyats. S’estan fent estudis en els que es creu que la glicina es podria utilitzar en el tractament de tumors cancerígens i melanomes. S’ha demostrat que un suplement de glicina en l’alimentació prevé malalties degeneratives com l’artrosi o l’osteoporosi.

ALANINA

L’alanina no és un aminoàcid essencial. Representa una font d’energia pels músculs, el cervell i el sistema nerviós. Ajuda a estabilitzar els nivells de sucre en sang i també ajuda al sistema immunitari amb l’estimulació d’anticossos.

CISTINA

Aquest no és un dels aminoàcids essencials, però conté un gran contingut en sofre el qual és indicat per trastorns cutanis. Quan n’hi ha dèficit es pot originar psoriasis. La cistina contribueix en l’expulsió de toxines del fetge. Protegeix el fetge i el cervell davant d’una absorció de toxines provinents de l’alcohol o del tabac.

VALINA

La valina és un aminoàcid essencial. És imprescindible en la curació de traumatismes i ferides i ajuda en la formació del teixit muscular. Prevé l’atròfia muscular i en promou la recuperació després de l’esforç físic. Ajuda en el correcte manteniment de la salut mental i promou les emocions tranquil•les, prevé les alteracions en la conducta. És important per mantenir els nivells de sucre correctes a la sang. S’utilitza per la regeneració del fetge, per evitar lesions hepàtiques i de la vesícula biliar.

METIONINA

És un aminoàcid essencial. S’utilitza en el tractament per malalties hepàtiques, depressions i osteoartritis. Pot ajudar en el tractament de Pàrkinson. Ajuda a evitar l’acumulació de colesterol, participa en les funcions de la melsa, el pàncrees i e sistema limfàtic. A més, disminueix la debilitat muscular i promou l’excreció dels estrògens.

ISOLEUCINA

És un aminoàcid essencial. Com la leucina, ajuda a augmentar la producció d’hormona del creixement. Indirectament té una funció reguladora en la secreció biliar i també funcions hormonals en hormones sexuals femenines i masculines.

TIROSINA

La tirosina no és un aminoàcid essencial, s’obté a partir de la hidroxilació de la fenilalanina. Està relacionat amb la síntesi de varis neurotransmissors. És precursor de la dopamina i l’adrenalina (que estan relacionades en els estats d’ànim, suprimeixen la gana i ajuden a reduir la massa corporal). És necessari per la síntesi de melanina (responsable del color dels cabells i pell). Juntament amb el iode es produeix la formació de les hormones tiroides. Així, participa en funcions de la tiroides, però també de les glàndules suprarenals i la pituïtària.

FENILALANINA

La fenilalanina és un aminoàcid essencial necessari per aconseguir un bon funcionament del sistema nerviós central. S’utilitza per controlar els símptomes de la depressió i del dolor crònic, així com trastorns relacionats amb el mal funcionament del sistema nerviós central. A més, és efectiu en desordres cerebrals ja que és capaç de travessar la barrera sanguínia formada per cèl•lules sanguínies. Ajuda a regular el ritme cardíac i a resoldre problemes amb la pigmentació de la pell. És útil també per reduir la sensació de gana i els símptomes d’algunes malalties neurològiques. És important per tenir bona memòria i capacitat per aprendre.

LISINA

És un aminoàcid essencial el qual millora la funció immunitària i la producció d’anticossos. És fonamental en el desenvolupament infantil ja que estimula el creixement. Millora la funció gàstrica i assegura l’absorció i distribució del calci. Pot ajudar a retardar l’envelliment en la gent gran. Es coneix que la lisina té grans propietats antivíriques. Actualment s’utilitza en varis tractaments, per exemple en el tractament de l’herpes labial o per la recuperació de pacients intervinguts.

HISTIDINA

La histidina també és un aminoàcid essencial. És necessària per la producció de glòbuls vermells i blancs a la sang, millora la resposta immunitària. Ajuda a combatre els efectes negatius de l’artritis reumatoide, en la desintoxicació de metalls pesats (mercuri, plom, arsènic...) i fins i tot a evitar vòmits durant l’embaràs. A més, protegeix l’organisme dels danys per radiació i redueix la pressió arterial.

ARGININA

No és un aminoàcid essencial. Col•labora en la producció d’energia muscular i millora l’activitat de la glàndula del tim i els limfòcits T. Millora la cicatrització de ferides i protegeix i desintoxica el fetge. També ajuda en casos d’infertilitat femenina i masculina i alleuja les malalties produïdes per contínues i fortes contraccions musculars. S’utilitza pel tractament de morenes, prevé i combat la pèrdua de cabells. S’empra com a preventiu d’atacs cardíacs i millora la circulació sanguínia. L’arginina també regula les hormones i els nivells de sucre en sang.

PROTEÏNES

La llet d’euga presenta una quantitat de proteïnes totals major a la llet humana. Les detallades són les proteïnes del sèrum, les quals representen avantatges més significatius.En la taula seguent es detallen les quantitats teòriques de cadascuna.

β-LACTOGLOBULINA

Aquesta proteïna no està present a la llet humana. Té qualitats antimicrobianes i antivirals. És capaç d’inhibir patògens a nivell gastrointestinal, de promoure la resposta immunitària de l’organisme i de regular el desenvolupament de la cèl•lula (Schanbacher et al. 1997). A més a més, la β-lactoglobulina té la capacitat de transportar els minerals a través de la paret intestinal i així facilitar-ne l’absorció. Facilita, també, l’absorció de les vitamines liposolubles com és el retinol (vitamina A) (Apaza et al. 2011).

α-LACTOALBÚMINA

La proteïna sèrica α-lactoalbúmina presenta funcions molt diverses beneficioses per la nostra salut. En referència als minerals, aquesta proteïna ajuda a l’absorció adequada d’aquests, sobretot del calci (Apaza et al. 2011). En raó del gran contingut d’aminoàcids ramificats presents en la proteïna, se l’utilitza per disminuir el dany al teixit muscular provocat per l’exercici físic o per situacions d’anòxia (Tsuda, 2002). És bactericida, i a més ajuda a digerir la lactosa. Una altra qualitat que té és que és una font d’aminoàcids essencials, com el triptòfan que actua de precursor de la serotonina (neurotransmissor) i a partir d’aquesta es sintetitza la melatonina, favorable actuant de rellotge biològic (nit i dia), en l’ insomni, en TDAH, Alzàimer, depressió, fatiga crònica, fibromiàlgia, migranyes, còlon irritable, osteoporosi i epilèpsia. La melatonina també és utilitzada pel tractament contra el càncer (de mama, cervell, pulmó, pròstata, cap, coll i gastrointestinal) així com pels efectes secundaris que provoca el tractament amb quimioteràpia. La Clínica Cliveland d’Ohayo (EEUU) està desenvolupant una vacuna contra el càncer de mama a partir de la proteïna α-lactoalbúmina la qual és inductora de l’apoptosi de cèl•lules tumorals.

SÈRUM ALBÚMINA

Aquesta proteïna s’encarrega de transportar substàncies com els àcids grassos, aminoàcids, esteroides, metalls (com el calci) i varis fàrmacs a través de la sang. Transportarà aquests components als òrgans on siguin necessaris.

IMMUNOGLOBULINES

Aquestes molècules són molt importants per tal de defensar l’organisme identificant i neutralitzant agents estranys. El seu correcte funcionament és essencial per defensar el cos enfront diversos microorganismes patògens.
Principalment es troben tres tipus diferents d’immunoglobulines (de cinc que hi ha en total) en la llet d’euga. Aquestes són IgG, IgA i IgM.
La immunoglobulina G és la única que té la capacitat de travessar les membranes biològiques. També és important dir que a l’hora de produir-se una resposta immunitària secundària, la majoria d’immunoglobulines pertanyen a aquest tipus.
La immunoglobulina A pot ser secretada per les mucoses i les glàndules exocrines, fent la seva acció més important a la superfície de les mucoses i líquids biològics (com el líquid cefaloraquidi, la secreció bronquial, les llàgrimes, la saliva, etc.). D’aquesta manera aquest tipus d’immunoglobulina té la capacitat de protegir els punts més vulnerables de l’organisme: els ulls, la boca, l’aparell digestiu, el sistema respiratori, la vagina,etc.
Finalment, la immunoglobulina M és l’encarregada de desenvolupar un paper de defensa als espais intravasculars, aquest tipus és el que es forma més ràpidament davant d’una resposta primària.
Així doncs, es pot apreciar que tenir un reforç de defenses dia a dia pot ser beneficiós pel nostre cos ja que pot actuar amb més efectivitat davant de patògens.

LACTOFERRINA

Aquesta proteïna té capacitat antimicrobiana, qualitat molt útil per a la protecció del nostre organisme. Proporciona protecció contra bacteris patògens que colonitzen o invadeixen les mucoses. S’utilitza com a preventiu d’infeccions intestinals pediàtriques. La lactoferrina també és utilitzada com a antibiòtic natural com el lisozim (del que es parlarà a continuació) o bé com a antibiòtics que siguin efectius contra bacteris que han desenvolupat resistència a diversos antibiòtics diferents (Drago, 2006).La lactoferrina també presenta la capacitat per unir el ferro i transportar-lo al torrent sanguini. Una de les seves funcions més destacades és la del transport de metalls. A més, tal com s’ha dit, presenta una activitat antimicrobiana actuant contra els bacteris gram positius i gram negatius, però també contra alguns virus i fongs. Aquesta capacitat de defensa pot presentar varis mecanismes, un és unir el ferro dels patògens i d’aquesta manera poder destruir-los i guanyar el ferro (Rodríguez-Franco et al. 2005).
Amb tot això, la lactoferrina té un paper modulador de la resposta immunològica. Estimula o inhibeix diversos components hormonals i cel·lulars implicats en la prevenció i/o resolució d’infeccions i de la inflamació associada a aquestes (Drago-Serrano et al. 2008).
Cal dir també, que apart de tenir activitat antimicrobiana, aquesta proteïna també presenta altres capacitats com immunoreguladora, antiinflamatòria, antioxidant i anticancerígena (Öztas et al. 2000).
És per totes aquestes característiques que la lactoferrina és indicada per malalts d’anèmia (per la capacitat d’obtenció i transport del ferro), però també per tothom en general, ja que permet tenir un reforç de defenses molt útil enfront a certs patògens.

LISOZIM

El lisozim facilita la digestió de les caseïnes, allibera sucres a l’intestí que constitueixen factors de creixement per alguns bacteris essencials a la nostre flora intestinal i té activitat bacteriostàtica sobre nombroses espècies bacterianes (Alais, 2003).
Aquesta proteïna té activitat antibiòtica. Actua sobre alguns bacteris i els dissol mitjançant l’eliminació del component polisacàrid de les seves parets cel·lulars (Garg, 2010). A més, també té propietats antiinflamatòries (Shellhorn et al.1995). El fet que tingui aquestes propietats i que n’hi hagi present a la saliva, ajuda a destruir els bacteris que poden entrar juntament amb els aliments i d’aquesta manera es protegeix una zona de molt fàcil accés pels patògens.
Juga un paper important en la regulació del càncer. El lisozim és un antioxidant que actua com a regulador o “fre” en la replicació de l’ADN (com a control en la multiplicació cel·lular). S’enviarà un senyal que arribarà fins al gen p53 el qual és un supressor tumoral. D’aquesta manera, aquest gen s’activarà i durà a terme la seva acció antioncogènica o de supressió tumoral. Si no hi ha lisozim, es podria activar la replicació de l’ADN de les cèl·lules cancerígenes i també els factors de creixement per a aquestes cèl·lules. Quan això succeeix, aquest dèficit de lisozim pot originar tumors (malignes o benignes) (Llacuna et al. 2012).
La presència de lisozim en la llet d’euga ens és molt beneficiosa ja que ens protegeix davant de varies malalties infeccioses, però també de malalties no transmissibles. És tant elevada la importància d’aquest enzim que fins i tot a Xina s’està duent a terme un projecte per tal de aconseguir llet rica en lisozim a partir de vaques transgèniques, modificades genèticament (Yang et al. 2011).
Actualment també s’utilitza el lisozim com a protecció en aliments processats com el formatge.

 

MINERALS

A continuació es mostra la taula de les quantitats de cadascun dels minerals que conté la llet d'euga i la llet humana. Aquests valors són valors teòrics. 

CALCI

El càlci és un dels minerals més importants pel nostre organisme. És imprescindible per aconseguir un bon manteniment tant dels ossos com de les dents, però també és requerit pel nostre metabolisme. Aquest mineral actua com a segon missatger i per tant és útil per transmetre informació i dur a terme una via de transducció del senyal (Alberts, 2008). A més, també està implicat en la regulació d’alguns enzims (com les quinases). Tenir una dieta que compleix amb els requeriments de calci del nostre cos pot prevenir malalties com l’ osteoporosis, l’ hipertensió arterial i el càncer de còlon (Hernández et al. 1999). El calci s’absorbeix al duodè i al llarg del tracte intestinal. Per tal de que el calci s’assimili amb el major grau possible, és bo que vagi acompanyat de vitamina D ja que aquesta actuarà com a hormona i d’aquesta manera s’augmentarà la captació de calci. A més de la vitamina D, tant la lactosa com els estrògens poden proporcionar una millor absorció al nostre organisme. Tots aquests components estan presents a la llet d’euga, així doncs, el calci es troba acompanyat dels components necessaris per ajudar al nostre cos a absorbir la major quantitat de calci possible.

FÒSFOR

El fòsfor (en menor proporció) actua al nostre cos juntament amb el calci per formar els ossos i les dents. Aquest, igual que el mineral anterior, el beneficia la presència de vitamina D per aconseguir una bona absorció. En el moment que l’organisme no rep la suficient quantitat de fòsfor, poden aparèixer problemes al sistema nerviós central (des de símptomes de encefalopatia i irritabilitat fins al coma), al sistema nerviós perifèric (debilitat muscular generalitzada amb insuficiència respiratòria) i als músculs. Les funcions més importants d’aquest element són les següents: està present en quasi totes les reaccions físico-químiques i en el metabolisme de les grasses, ajuda a alleugerar els dolors provocats per l’artritis, és necessari per assegurar un bon funcionament dels ronyons, és imprescindible per tal d’assimilar correctament les vitamines B2 i B3, estimula les contraccions musculars i la transmissió dels impulsos nerviosos i és també un component important a la divisió i reproducció cel•lular. La ingestió d’aliments amb fòsfor també pot millorar la memòria.

MAGNESI

El magnesi és un element nutritiu indispensable que juga un paper central al nostre cos. Participa com a element funcional en processos de subministrament d’energia i és necessari per l’activació de més de 300 enzims. Degut a la seva gran importància a l’organisme, el seu dèficit causa nombrosos canvis metabòlics al cos (Steinmetz et al. 2000). Actualment el magnesi es pot utilitzar com a antidepressiu (està present en la transmissió nerviosa, proporciona energia a les neurones i és un relaxant muscular). Afavoreix la son i la relaxació. A més, controla la flora intestinal i protegeix de malalties cardiovasculars. S’utilitza per tractar trastorns intestinals com la malaltia del còlon irritable (Lajusticia-Bergasa, 2001). Una falta d’aquest mineral pot provocar molts problemes (com irritabilitat i inestabilitat emocional) i derivar a malalties. A més ajuda a reduir la sensació de fatiga a l’hora de fer esport. És per aquestes característiques que es considera que la seva presència a la llet d’euga és beneficiosa.

POTASSI

De tot el potassi consumit, entre el 80-90% és excretat ja que els ronyons només l’absorbeixen quan és necessari. Encara que s’absorbeixi un tant per cent baix, normalment el nostre cos no té dèficit d’aquest mineral (Amatrian, 2000). La presència de potassi en la llet d’euga ens és favorable per tal de mantenir un bon funcionament de l’organisme.

SODI

El sodi té un paper majoritàriament conjunt amb el potassi. Juntament controlen l’acidesa o alcalinitat del nostre cos, i l’entrada i sortida de moltes altres substàncies que es digereixen a través de tot el cos a les parts pròximes de la pell, substàncies que ajuden en el moviment, respirar, menjar, envellir i fins i tot pensar. El percentatge de sodi requerit és considerablement inferior que el de potassi (Amatrian, 2000).

COURE

El coure contribueix en la formació de glòbuls vermells, en el manteniment dels vasos sanguinis, nervis, sistema immunitari i ossos. És per això que és important tenir una dieta on hi hagi la presència de coure, encara que se’n necessiten quantitats baixes.

ZINC

El zinc és un nutrient essencial per la vida. Forma part de nombrosos enzims del cos humà, podent tenir un rol catalític, estructural o regulador. L’intestí juga un paper important en el control de l’homeòstasi del zinc, controlant així la seva absorció i excreció (López, 2010). Aquest mineral també és útil si es pateix una malaltia que provoqui una mala absorció com celíacs, malalts de Crohn, colitis ulcerosa...

VITAMINES

La llet d’euga aporta una quantitat molt variada dels seguents tipus de vitamines. A continuació es mostren les quantitats teòriques de les vitamines en la llet d'euga comparades amb les presents a la llet humana. 

VITAMINA A (RETINOL)

El retinol és una vitamina liposoluble, essencial per la retina a l’hora de dur a terme la seva funció. És necessària pel creixement del teixit epitelial i dels ossos. També és requerida en la reproducció, el desenvolupament de l’embrió i la lactància. Apart, augmenta la funció immunitària. Contribueix en la bona salut de la pell. 

VITAMINA B1 (TIAMINA)

El grup de vitamines B són hidrosolubles. La tiamina, té la capacitat de millorar l’activitat mental i l’aprenentatge. Ajuda a mantenir la vista en bon estat juntament amb la vitamina A i és eficaç contra els marejos.Intervé en els tractaments d’alcoholisme, depressió, beri-beri i polineuritis, esclerosi múltiple i miastènia gravis. A més, és necessària per tal d’absorbir amb eficàcia la glucosa com a combustible del sistema nerviós.És una de les substàncies que el nostre organisme requereix per tal de convertir els hidrats de carbó en energia. 

VITAMINA B2 (RIBOFLAVINA)

Aquesta vitamina té una funció que va estretament lligada amb la vitamina B1, la riboflavina intervé en la transformació dels aliments en energia. Millora la visió, sobretot de les persones grans, participa en el creixement i la reproducció i a més conserva en bon estat les cèl·lules del sistema nerviós. A més, participa en el creixement i la reproducció. La vitamina B2 regula el creixement dels glòbuls vermells i ajuda a mantenir un sistema immuntari fort. També ajuda a que els cabells, la pell i les ungles tinguin una bona salut. 

VITAMINA B3 (NIACINA)

La niacina té varies propietats molt importants pel correcte funcionament del nostre organisme. Ajuda a disminuir els nivells de colesterol i triglicèrids, estabilitza la glucosa en sang, afavoreix la circulació i ajuda a reduir la pressió arterial. És útil en alteracions cardíaques, intervé en els tractaments d’insomni i d’alteracions psíquiques i en tractaments de càncer. Prevé i millora les migranyes, ajuda a reduir els símptomes de vertigen i manté els teixits i les mucoses de l’aparell digestiu en bon estat. A més, la vitamina B3 també té un paper molt important en la producció d’energia per l’organisme. És imprescindible per a la síntesi d’hormones sexuals i està implicada en l’elaboració de cortisona, insulina i tirosina. Cal dir, que per dur a terme totes aquestes funcions és important que la vitamina B3 estigui reforçada per altres vitamines d’aquest mateix complex, com la B2. 

VITAMINA B5 (ÀCID PANTOTÈNIC)

L’àcid pantotènic és requerit per la formació d’anticossos, també és important, però, perquè minimitza l’efecte tòxic d’alguns antibiòtics i ajuda a cicatritzar ferides. Ajuda a combatre efectes negatius dels medicaments com poden ser el cansament o la fatiga. Intervé en la síntesi d’hormones anti estrés (com l’adrenalina) i també en la formació d’insulina. Ajuda a disminuir els símptomes de l’artritis, de la migranya, i a més també ajuda a disminuir els nivells de colesterol en sang. És importantíssima per convertir les grasses i els sucres en energia, per la síntesi de ferro i per aconseguir la normalització del procés digestiu. És recomanada per persones que pateixen ansietat o depressió. 

VITAMINA C (ÀCID ASCÒRBIC)

La vitamina C és hidrosoluble i està associada a moltes funcions i beneficis pel nostre cos. L’àcid ascòrbic accelera la curació de ferides i fractures òssies, ajuda a prevenir o millorar afeccions de la pell i és essencial per a la síntesi o producció d’hormones i neurotransmissors. És un agent antioxidant, això sol ja comporta molts avantatges (alguns semblants als lisozims, els quals també ho son). Ajuda a combatre malalties víriques i bacterianes i també pot ajudar a evitar la formació d’agents cancerígens. Pot contribuir en la millora del sistema immunitari. Combat l’estrès, protegeix el sistema circulatori i disminueix els nivells de tensió arterial, ajuda a disminuir el colesterol i millora l’estrenyiment. A més, és important a l’hora de desintoxicar l’organisme de metalls pesats, en el tractament de l’artritis i el reuma i en persones que pateixen Pàrkinson. Cal dir també que redueix les complicacions derivades de la diabetis tipus II i augmenta la producció d’estrògens durant la menopausa. Ajuda a mantenir el col·lagen saludable a la pell, reparar els teixits danyats i promoure els dents i els ossos sans. 

VITAMINA D (CALCIFEROL)

El calciferol és una vitamina liposoluble molt important per assegurar una bona utilització i manteniment dels nivells adequats de calci i fòsfor. A més, afavoreix la coagulació de la sang, intervé en processos de moltes hormones, enforteix el sistema immunològic ajudant a prevenir infeccions i manté el sistema nerviós en bones condicions. Té un paper important també en el desenvolupament i manteniment de les dents, ossos i cartílag tant de nens com d’adults. 

VITAMINA E (TOCOFEROL)

El tocoferol és liposoluble. Es recomana per la prevenció i el tractament de malalties cardiovasculars ja que ajuda a combatre el colesterol i els triglicèrids. També prevé la formació i la extensió de coàguls, i per tant les embòlies. Afavoreix el creixement normal i el desenvolupament muscular normal, fins i tot pot augmentar la potència muscular i millorar la capacitat dels teixits per utilitzar l’oxigen. Pel que fa el sistema immunitari, en aquest també hi té unes funcions determinades com regular la unió de les plaquetes i augmentar la resposta immunològica com estimular els eritròcits perquè adquireixin més resistència. Ajuda també a combatre els símptomes premenstruals, l’estrès, la fatiga, les malalties degeneratives, el Pàrkinson, la malaltia de Crohn... Proporciona protecció contra l’anèmia i és d’ajuda en la cicatrització, la visió, la fertilitat i el sistema reproductiu. Cal esmentar també que és un agent desintoxicant i protegeix dels agents contaminants mediambientals. Pot ser d’ajuda en la prevenció contra el càncer,  i a més, potencia l’acció del seleni en tractaments per combatre aquesta malaltia. 

VITAMINA K (FITAMENADIONA)

La vitamina K és liposoluble i proporciona un bon funcionament hepàtic, promou la formació òssia del nostre organisme. Hi ha estudis que suggereixen que la vitamina K ajuda a augmentar la densitat òssia i a evitar fractures en persones amb osteoporosis. També és necessària per la correcta assimilació del calci i ajuda a reduir l’excés de flux menstrual. La fitamenadiona és necessària perquè la sang coaguli, per exemple regula els factors de protrombina els quals impedeixen el sagnat o hemorràgia sense control per tot el cos. A part, també ajuda a enfortir els capil·lars.