PROTEÏNES - Equaid Research

PROTEÏNES

La llet d’euga presenta una quantitat de proteïnes totals major a la llet humana. Les detallades són les proteïnes del sèrum, les quals representen avantatges més significatius.En la taula seguent es detallen les quantitats teòriques de cadascuna.

β-LACTOGLOBULINA

Aquesta proteïna no està present a la llet humana. Té qualitats antimicrobianes i antivirals. És capaç d’inhibir patògens a nivell gastrointestinal, de promoure la resposta immunitària de l’organisme i de regular el desenvolupament de la cèl•lula (Schanbacher et al. 1997). A més a més, la β-lactoglobulina té la capacitat de transportar els minerals a través de la paret intestinal i així facilitar-ne l’absorció. Facilita, també, l’absorció de les vitamines liposolubles com és el retinol (vitamina A) (Apaza et al. 2011).

α-LACTOALBÚMINA

La proteïna sèrica α-lactoalbúmina presenta funcions molt diverses beneficioses per la nostra salut. En referència als minerals, aquesta proteïna ajuda a l’absorció adequada d’aquests, sobretot del calci (Apaza et al. 2011). En raó del gran contingut d’aminoàcids ramificats presents en la proteïna, se l’utilitza per disminuir el dany al teixit muscular provocat per l’exercici físic o per situacions d’anòxia (Tsuda, 2002). És bactericida, i a més ajuda a digerir la lactosa. Una altra qualitat que té és que és una font d’aminoàcids essencials, com el triptòfan que actua de precursor de la serotonina (neurotransmissor) i a partir d’aquesta es sintetitza la melatonina, favorable actuant de rellotge biològic (nit i dia), en l’ insomni, en TDAH, Alzàimer, depressió, fatiga crònica, fibromiàlgia, migranyes, còlon irritable, osteoporosi i epilèpsia. La melatonina també és utilitzada pel tractament contra el càncer (de mama, cervell, pulmó, pròstata, cap, coll i gastrointestinal) així com pels efectes secundaris que provoca el tractament amb quimioteràpia. La Clínica Cliveland d’Ohayo (EEUU) està desenvolupant una vacuna contra el càncer de mama a partir de la proteïna α-lactoalbúmina la qual és inductora de l’apoptosi de cèl•lules tumorals.

SÈRUM ALBÚMINA

Aquesta proteïna s’encarrega de transportar substàncies com els àcids grassos, aminoàcids, esteroides, metalls (com el calci) i varis fàrmacs a través de la sang. Transportarà aquests components als òrgans on siguin necessaris.

IMMUNOGLOBULINES

Aquestes molècules són molt importants per tal de defensar l’organisme identificant i neutralitzant agents estranys. El seu correcte funcionament és essencial per defensar el cos enfront diversos microorganismes patògens.
Principalment es troben tres tipus diferents d’immunoglobulines (de cinc que hi ha en total) en la llet d’euga. Aquestes són IgG, IgA i IgM.
La immunoglobulina G és la única que té la capacitat de travessar les membranes biològiques. També és important dir que a l’hora de produir-se una resposta immunitària secundària, la majoria d’immunoglobulines pertanyen a aquest tipus.
La immunoglobulina A pot ser secretada per les mucoses i les glàndules exocrines, fent la seva acció més important a la superfície de les mucoses i líquids biològics (com el líquid cefaloraquidi, la secreció bronquial, les llàgrimes, la saliva, etc.). D’aquesta manera aquest tipus d’immunoglobulina té la capacitat de protegir els punts més vulnerables de l’organisme: els ulls, la boca, l’aparell digestiu, el sistema respiratori, la vagina,etc.
Finalment, la immunoglobulina M és l’encarregada de desenvolupar un paper de defensa als espais intravasculars, aquest tipus és el que es forma més ràpidament davant d’una resposta primària.
Així doncs, es pot apreciar que tenir un reforç de defenses dia a dia pot ser beneficiós pel nostre cos ja que pot actuar amb més efectivitat davant de patògens.

LACTOFERRINA

Aquesta proteïna té capacitat antimicrobiana, qualitat molt útil per a la protecció del nostre organisme. Proporciona protecció contra bacteris patògens que colonitzen o invadeixen les mucoses. S’utilitza com a preventiu d’infeccions intestinals pediàtriques. La lactoferrina també és utilitzada com a antibiòtic natural com el lisozim (del que es parlarà a continuació) o bé com a antibiòtics que siguin efectius contra bacteris que han desenvolupat resistència a diversos antibiòtics diferents (Drago, 2006).La lactoferrina també presenta la capacitat per unir el ferro i transportar-lo al torrent sanguini. Una de les seves funcions més destacades és la del transport de metalls. A més, tal com s’ha dit, presenta una activitat antimicrobiana actuant contra els bacteris gram positius i gram negatius, però també contra alguns virus i fongs. Aquesta capacitat de defensa pot presentar varis mecanismes, un és unir el ferro dels patògens i d’aquesta manera poder destruir-los i guanyar el ferro (Rodríguez-Franco et al. 2005).
Amb tot això, la lactoferrina té un paper modulador de la resposta immunològica. Estimula o inhibeix diversos components hormonals i cel·lulars implicats en la prevenció i/o resolució d’infeccions i de la inflamació associada a aquestes (Drago-Serrano et al. 2008).
Cal dir també, que apart de tenir activitat antimicrobiana, aquesta proteïna també presenta altres capacitats com immunoreguladora, antiinflamatòria, antioxidant i anticancerígena (Öztas et al. 2000).
És per totes aquestes característiques que la lactoferrina és indicada per malalts d’anèmia (per la capacitat d’obtenció i transport del ferro), però també per tothom en general, ja que permet tenir un reforç de defenses molt útil enfront a certs patògens.

LISOZIM

El lisozim facilita la digestió de les caseïnes, allibera sucres a l’intestí que constitueixen factors de creixement per alguns bacteris essencials a la nostre flora intestinal i té activitat bacteriostàtica sobre nombroses espècies bacterianes (Alais, 2003).
Aquesta proteïna té activitat antibiòtica. Actua sobre alguns bacteris i els dissol mitjançant l’eliminació del component polisacàrid de les seves parets cel·lulars (Garg, 2010). A més, també té propietats antiinflamatòries (Shellhorn et al.1995). El fet que tingui aquestes propietats i que n’hi hagi present a la saliva, ajuda a destruir els bacteris que poden entrar juntament amb els aliments i d’aquesta manera es protegeix una zona de molt fàcil accés pels patògens.
Juga un paper important en la regulació del càncer. El lisozim és un antioxidant que actua com a regulador o “fre” en la replicació de l’ADN (com a control en la multiplicació cel·lular). S’enviarà un senyal que arribarà fins al gen p53 el qual és un supressor tumoral. D’aquesta manera, aquest gen s’activarà i durà a terme la seva acció antioncogènica o de supressió tumoral. Si no hi ha lisozim, es podria activar la replicació de l’ADN de les cèl·lules cancerígenes i també els factors de creixement per a aquestes cèl·lules. Quan això succeeix, aquest dèficit de lisozim pot originar tumors (malignes o benignes) (Llacuna et al. 2012).
La presència de lisozim en la llet d’euga ens és molt beneficiosa ja que ens protegeix davant de varies malalties infeccioses, però també de malalties no transmissibles. És tant elevada la importància d’aquest enzim que fins i tot a Xina s’està duent a terme un projecte per tal de aconseguir llet rica en lisozim a partir de vaques transgèniques, modificades genèticament (Yang et al. 2011).
Actualment també s’utilitza el lisozim com a protecció en aliments processats com el formatge.