PROPIETATS DE LA LLET D'EUGA - Equaid Research

PROPIETATS GENERALS DE LA LLET D'EUGAFOTO llet

La llet d’euga és un aliment molt complert que actua sobre el nostre organisme ajudant-nos a millorar-ne el funcionament.

Té tot un seguit de beneficis que nosaltres dividim en tres blocs per a simplificar-ne la comprensió:

Del primer bloc nosaltres en diem benestar i activitat. La llet d’euga no ens dóna benestar i activitat sinó que ens ajuda a aconseguir-ho nosaltres mateixos. Degut al seu aportament en aminoàcids essencials com el triptòfan, la tirosina i la cisteïna, (Uniacke-Lowe et al. 2010, Csapó-Kiss et al. 1995) la llet d’euga ens aporta les peces necessàries per a poder sintetitzar serotonina. La serotonina és el neurotransmissor que utilitzen les vies neuronals encarregades de l’estat d’ànim, la gana, la son i el desig sexual. Si aportem al nostre cos els aminoàcids essencials que necessita per a sintetitzar aquest neurotransmissor, totes aquestes vies neuronals tan relacionades amb les sensacions positives tenen opció de funcionar i regular-se millor. Al regular-se la síntesi i la degradació de serotonina es regula l’equilibri dinàmic dels neurotransmissors, afavorint d’aquesta manera el bon funcionament nerviós.

 

El segon bloc nosaltres l’anomenem energia i bon funcionament. L’energia que ens aporta la llet d’euga deriva principalment de la lactosa. Tot i que la llet d’euga té un contingut calòric menor que la llet de vaca, la major part d’aquestes calories es deuen als sucres i no als greixos (Malacarne et al. 2002, Uniacke-Lowe 2010). Per tant, la energia que ens aporta la llet d’euga és una energia immediata ja que els sucres són molt més ràpidament metabolitzables que no pas els greixos.

El bon funcionament es deu a la quantitat d’aminoàcids essencials, vitamines, minerals i àcids grassos poliinsaturats que ens aporta la llet d’euga.

Els aminoàcids essencials no només es troben a la llet d’euga formant part de proteïnes sinó que també en trobem de lliures dins la llet. Aquest fet fa que ens siguin molt útils a l’hora de corregir carències d’una forma ràpida ja que no hem de digerir una proteïna complexa per a absorbir-ne els aminoàcids sinó que ja els trobem en forma lliure directament.

En la llet d’euga també hi trobem, en diferents quantitats, les vitamines A, B1, B6, B12, C, D, E i K (Csapó et al. 1995). I una bona varietat de minerals (Fe, Cu, Mg, Mn, Zn i Ca) (Csapó-Kiss et al. 1995).

De la poca quantitat de greixos que conté la llet d’euga (+- 1,2%) gairebé la meitat són àcids grassos poliinsaturats, són olis del tipus omega 3 i 6 (Csapó et al. 1995, Malacarne et al. 2002, Haddad et al. 2011) Són aquests greixos, els anomenats cardiosaludables, els que fan que aquesta llet sigui un aliment tan complert ja que afavoreixen l’absorció de totes les vitamines i minerals presents en la llet d’euga i en la nostra dieta. A més de contribuir a disminuir els nivells de colesterol.

 

El tercer bloc, que anomenem reforçament de les defenses, depèn exclusivament del fet que aquesta llet sigui crua i que no s’hagi sotmès a cap tractament d’altes temperatures. La llet d’euga és molt rica en substàncies actives, enzims naturals que ajuden a regular la flora intestinal limitant el creixement d’aquells bacteris no desitjables i potenciant el creixement d’aquells desitjables com són els bifidobacteris i els bacteris làctics (Foekel et al. 2009). Al ajudar a mantenir una flora intestinal adequada també ajuden a reforçar les defenses i a millorar aquelles patologies derivades de descompensacions en la flora bacteriana intestinal.

A més, també ens aporta Immunoglobulina A (IgA) que actua com a marcador d’aquells microorganismes que podrien resultar patògens, facilitant així la feina de les nostres defenses (Uniacke-Lowe et al. 2010, Malacarne et al. 2002, Foekel et al. 2009). Trobem també en la llet d’euga una sèrie de proteïnes que, al ser digerides, alliberen pèptids bioactius amb moltes variades propietats. Entre les quals destaquem les reguladores de la tensió arterial, antimicrobianes i antiinflamatòries (Uniacke-Lowe et al. 2010, Nagpal et al. 2011).